A l’hora d’adquirir un producte tecnològic, ens podem sentir aclaparats davant les moltes característiques tècniques a les quals hem de prestar atenció. Es tracta de dades sobre les quals ens pot atendre el venedor, sobretot si acudim a una botiga física BEEP. Però sempre és bo tenir una lleugera idea dels principals conceptes. I, per descomptat, no hem d’oblidar-nos de la comprensió de les principals unitats de mesura en tecnologia, com ara els omnipresents gigabytes i megapíxels. Insistim: sempre hi haurà un expert que ens pugui orientar, però en una societat en què la tecnologia té una presència cada vegada més gran, és fonamental no confondre els megabytes (MB) amb els gigabytes (GB), per posar un exemple. I és que 1 GB emmagatzema 1000 vegades més dades que 1 MB; si volem ser precisos, 1 GB conté un total de 1024 megabytes. En aquest cas estem parlant d’unitats de mesura d’emmagatzematge, però la veritat és que són moltes les característiques que disposen de les seves pròpies unitats de mesura. Així que, si per comprar mobles sempre hem d’anar amb la cinta mètrica a sobre, és molt recomanable també que tinguem algunes nocions sobre com mesurar alguns aspectes clau en la tecnologia.Doncs bé, la lliçó número 1 té a veure amb els prefixos de quantitat. Els més emprats són els prefixos mega, giga i tera, que al·ludeixen, respectivament, a un milió, 1.000 milions (per als anglosaxons, 1 billion) i un bilió (en anglès, 1 trillion). Aquests prefixos, creats fa més de 50 anys, ens ajuden a determinar quantitats de tot tipus. Al llarg del temps, s’han anat creant altres prefixos, com peta, exa, zetta i yotta, que ens ajuden a mesurar quantitats enormes. Ara bé, en la tecnologia de consum no solem moure’ns per sobre del tera.
Emmagatzematge
Un dels moments en què més necessari és el coneixement d’unitats de mesura, és quan volem comprar un disc dur extern o bé volem saber de manera exacta quina capacitat d’emmagatzematge li exigim al sobretaula, portàtil, tauleta o smartphone que volem adquirir. En informàtica, la unitat bàsica d’informació és el bit, un dígit de llenguatge binari que expressa un valor de 0 o 1. Doncs bé, un byte (B) es pot quantificar mètricament com vuit bits. Però els equips d’avui dia exigeixen que mesurem, com a mínim, a partir de gigabytes (GB). Un GB equivaldria a uns 1.000 milions de bytes (1073741824, per ser exactes). Igualment, és interessant saber que un kilobyte (kB) equival a 1.024 bytes (B); que un megabyte (MB) és igual a 1.024 kilobytes (kB); i que un gigabyte (GB) equival a 1.024 megabytes (MB). A internet podeu trobar útils convertidors en línia d’aquestes unitats de mesura. Com dèiem, avui dia gairebé tots els dispositius compten almenys amb alguns gigabytes (GB) de disc dur, ja que les fotos i els vídeos que gravem cada vegada són de més qualitat, de manera que pesen més i exigeixen un major espai per a l’emmagatzematge. Per descomptat, no podrem demanar el mateix espai d’emmagatzematge a un smartphone que a un equip de sobretaula (en aquest últim equip, i en discos durs externs, guardarem, per exemple, els vídeos familiars que gravem, que poden ocupar molt d’espai).
Transmissió de dades
Si ens referim a la transmissió de dades, és important que sapiguem que el bit (no byte!) també s’utilitza per assenyalar la velocitat de transmissió de dades entre dos ports o aparells. No es recorre al byte perquè no es pretén mesurar quantitats, sinó freqüències de transvasament d’informació o dades. La transferència de dades del nostre mòbil o la nostra connexió d’internet domèstica, es mesura en bits transmesos per segon (bps). Amb les connectivitats d’avui dia, l’habitual és referir-nos a megabits per segon (Mbps). En el futur se suposa que al·ludirem a gigabits per segon (Gbps).
Un món ple de pantalles
Vivim en un món ple de pantalles. Per això és tan necessari que sapiguem reconèixer la qualitat d’una pantalla a partir d’unitats de mesura. Mesurem la mida en polzades, segons el sistema anglosaxó. Una polzada és igual a 2,54 centímetres. Una altra variable molt important és el píxel: es tracta de la unitat mínima de color d’una imatge digital (una foto o una pel·lícula o gravació), que ens permet saber la resolució de la imatge. En l’àmbit de la fotografia, ens movem en el rang dels megapíxels (un milió de píxels). Amb aquesta unitat es quantifica el nombre de píxels que té el sensor d’una càmera en capturar instantànies. L’altra unitat rellevant és la densitat de píxels: és a dir, la quantitat de píxels que es mostren en una polzada. Aquesta unitat de manifesta amb les sigles ppp (en anglès, ppi). La resolució òptima d’una fotografia se situa entre 240 ppp i 300 ppp.
Pel que fa al processament dels equips tecnològics, hem de tenir en compte que la mesura per mesurar la capacitat de procés de càlcul és el hertz (Hz). Amb els hertzs mesurem la quantitat de cicles que pot complir un microprocessador durant un segon. En informàtica, aquesta unitat es tendeix a mostrar en gigahertzs (GHz). Avui en dia gairebé tots els equips compten amb almenys 1,7 GHz.
El Blog de BEEP
Entrades
