Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informació pràctica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Informació pràctica. Mostrar tots els missatges

Com evitar que WhatsApp comparteixi les nostres dades amb Facebook

WhatsApp ha canviat la política de privacitat i donarà els números de telèfon a Facebook, però és possible desvincular els dos comptes. Quan l’aplicació de WhatsApp ens mostri el missatge del canvi en els termes del servei i en la política de privacitat, hi haurà una opció que permetrà que no es comparteixin les dades de les dues aplicacions. D’entrada, cal no prémer ‘Acceptar’ en el missatge que us apareixerà quan obriu l’aplicació:
Captura de pantalla 2016-08-27 a les 9.25.54

En canvi, heu de seleccionar l’opció que queda més avall d’obtenir ‘més informació sobre les actualitzacions més importants de les nostres condicions i la política de privadesa’.
Un cop fet, veureu una pantalla com la que es mostre a baix i heu de desseleccionar el botó verd de més avall i, aleshores sí, prémer ‘Acceptar’.

Captura de pantalla 2016-08-27 a les 9.25.41

De tota manera, si s’accepten les noves condicions, encara hi haurà un temps per a rectificar. Hi haurà trenta dies de marge per a desvincular els comptes de WhatsApp i de Facebook. Per fer-ho, caldrà anar als ajustaments de l’aplicació, a l’apartat del compte, i desactivar la casella ‘Compartir informació del compte’. Però aquesta acció és permanent i després no es podrà tornar a vincular.
De tota manera, aquest ajustament en la configuració no impedirà que Facebook recopili informació dels usuaris de WhatsApp, però sí que les utilitzi amb fins comercials.
Què impliquen els nous termes de privacitat?
Aquesta actualització permetrà que els comerços es comuniquin amb els usuaris. Això inclou compartir certes dades amb Facebook, com ara connectar el número de telèfon amb Facebook perquè la xarxa t’ofereixi nous suggeriments d’amics i anuncis més personalitzats. WhatsApp ho ha publicat en un comunicat al seu bloc, malgrat que és una mica confús. De tota manera, WhatsApp ha anunciat que l’encriptació de les converses es mantindria intacta i que ningú no podria accedir a la informació privada.
A partir d’ara les empreses com ara els bancs i les aerolínies podran informar els seus clients de canvis, notícies i fer publicitat a través de WhatsApp. També compartirà amb Facebook dades com ara estatístiques d’ús o dades que permetin de combatre els continguts brossa. Però, en realitat, Faceboook també tindrà accés al número de telèfon de l’usuari, per tant, també podrà enviar (com els comerços) suggeriments i anuncis als usuaris a través de WhatsApp.
Aquesta nova política sorgeix després que Facebook va haver comprat WhatsApp el 2014 i, des del gener d’aquest any, WhatsApp ja no cobra l’euro anual que costava abans. Si és així, és perquè Facebook té el propòsit de rendibilitzar WhatsApp utilitzant part de la informació dels seus usuaris com els amics, els contactes o els gustos.Article original de Vilaweb aquí

Els crims del futur. Marc Goodman.

Recentment s’ha editat a Espanya el darrer llibre de l’expert en seguretat informàtica Marc GoodmanLos delitós del futuro”. Un llibre tremendament interessant a on ens explica el tipus de delinqüència cibernètica que hi ha i la que vindrà, tot i que hi ha aspectes que posen la pell de gallina, Marc Goodman avisa que això només és el principi.

En Marg Goodman ens fa 6 recomanacions agrupades en el UPDATE Protocol per disminuir el risc cibernètic, són:

UPDATE FREQUENTLY: Actualitzar freqüentment els nostres dispositius i les aplicacions. Les actualitzacions són sempre fonamentals per garantir la seguretat, ja que moltes d’aquestes actualitzacions precisament es fan per cobrir forats de seguretat.

PASSWORDS: Fer contrasenyes segures i diferents. Hi ha d’haver: majúscules, minúscules, símbols, números...

DOWNLOAD: Vigileu amb les descàrregues: Tot s’ha de descarregar des de llocs oficials, eviteu les pàgines de descàrrega gratuïta. La majoria de virus o de programes que actuen com virus s’instal·len juntament amb el programari que ofereixen des d’aquestes pàgines.

ADMIN: No fer servir l’usuari administrador. Es pot utilitzar un usuari limitat (que evitaria la instal·lació de programari maliciós) i només l’usuari Administrador per instal·lar o modificar aspectes importants de l’ordinador. Hi ha sistemes com OsX d’Apple o les versions gràfiques de Linux que ja funcionen així per defecte.

TURN-OFF: Apagueu els dispositius quan no els feu servir. Un ordinador o un telèfon apagat és inviolable.

ENCRYPT: Encriptar la nostra vida digital: Tots els fabricants tenen l’opció d’encriptar els mitjans d’emmagatzematge, dificultant així molt més l’accés malintencionat. A Windows, des de la versió 7, a les versions professionals ja es pot encriptar tot el contingut del nostre PC.

Nosaltres a més afegim, la CÒPIA DE SEGURETAT: Un cop hem perdut les dades, només la còpia de seguretat mitigarà el moment de crisis que estem patint. La còpia ideal ha de ser automàtica, externa i encriptada.

Fonts:
Future Crimes by Marc Goodman
Entrevista al Versió RAC1


El nostre expert: Unitats de mesura en tecnologia de consum


almacenamiento_medidaA l’hora d’adquirir un producte tecnològic, ens podem sentir aclaparats davant les moltes característiques tècniques a les quals hem de prestar atenció. Es tracta de dades sobre les quals ens pot atendre el venedor, sobretot si acudim a una botiga física BEEP. Però sempre és bo tenir una lleugera idea dels principals conceptes. I, per descomptat, no hem d’oblidar-nos de la comprensió de les principals en tecnologia, com ara els omnipresents i . Insistim: sempre hi haurà un expert que ens pugui orientar, però en una societat en què la tecnologia té una presència cada vegada més gran, és fonamental no confondre els megabytes (MB) amb els (GB), per posar un exemple. I és que 1 GB emmagatzema 1000 vegades més dades que 1 MB; si volem ser precisos, 1 GB conté un total de 1024 megabytes. En aquest cas estem parlant d’ d’, però la veritat és que són moltes les característiques que disposen de les seves pròpies . Així que, si per comprar mobles sempre hem d’anar amb la cinta mètrica a sobre, és molt recomanable també que tinguem algunes nocions sobre com mesurar alguns aspectes clau en la tecnologia.
Doncs bé, la lliçó número 1 té a veure amb els prefixos de quantitat. Els més emprats són els prefixos mega, giga i tera, que al·ludeixen, respectivament, a un milió, 1.000 milions (per als anglosaxons, 1 billion) i un bilió (en anglès, 1 trillion). Aquests prefixos, creats fa més de 50 anys, ens ajuden a determinar quantitats de tot tipus. Al llarg del temps, s’han anat creant altres prefixos, com peta, exa, zetta i yotta, que ens ajuden a mesurar quantitats enormes. Ara bé, en la tecnologia de consum no solem moure’ns per sobre del tera.
Emmagatzematge
Un dels moments en què més necessari és el coneixement d’unitats de mesura, és quan volem comprar un disc dur extern o bé volem saber de manera exacta quina capacitat d’emmagatzematge li exigim al sobretaula, portàtil, tauleta o smartphone que volem adquirir. En informàtica, la unitat bàsica d’informació és el bit, un dígit de llenguatge binari que expressa un valor de 0 o 1. Doncs bé, un byte (B) es pot quantificar mètricament com vuit bits. Però els equips d’avui dia exigeixen que mesurem, com a mínim, a partir de gigabytes (GB). Un GB equivaldria a uns 1.000 milions de bytes (1073741824, per ser exactes). Igualment, és interessant saber que un kilobyte (kB) equival a 1.024 bytes (B); que un megabyte (MB) és igual a 1.024 kilobytes (kB); i que un gigabyte (GB) equival a 1.024 megabytes (MB). A internet podeu trobar útils convertidors en línia d’aquestes unitats de mesura. Com dèiem, avui dia gairebé tots els dispositius compten almenys amb alguns gigabytes (GB) de disc dur, ja que les fotos i els vídeos que gravem cada vegada són de més qualitat, de manera que pesen més i exigeixen un major espai per a l’emmagatzematge. Per descomptat, no podrem demanar el mateix espai d’emmagatzematge a un smartphone que a un equip de sobretaula (en aquest últim equip, i en discos durs externs, guardarem, per exemple, els vídeos familiars que gravem, que poden ocupar molt d’espai).

Transmissió de dades
Si ens referim a la transmissió de dades, és important que sapiguem que el bit (no byte!) també s’utilitza per assenyalar la velocitat de transmissió de dades entre dos ports o aparells. No es recorre al byte perquè no es pretén mesurar quantitats, sinó freqüències de transvasament d’informació o dades. La transferència de dades del nostre mòbil o la nostra connexió d’internet domèstica, es mesura en bits transmesos per segon (bps). Amb les connectivitats d’avui dia, l’habitual és referir-nos a megabits per segon (Mbps). En el futur se suposa que al·ludirem a gigabits per segon (Gbps).

Un món ple de pantalles
Vivim en un món ple de pantalles. Per això és tan necessari que sapiguem reconèixer la qualitat d’una pantalla a partir d’unitats de mesura. Mesurem la mida en polzades, segons el sistema anglosaxó. Una polzada és igual a 2,54 centímetres. Una altra variable molt important és el píxel: es tracta de la unitat mínima de color d’una imatge digital (una foto o una pel·lícula o gravació), que ens permet saber la resolució de la imatge. En l’àmbit de la , ens movem en el rang dels megapíxels (un milió de píxels). Amb aquesta unitat es quantifica el nombre de píxels que té el sensor d’una càmera en capturar instantànies. L’altra unitat rellevant és la densitat de píxels: és a dir, la quantitat de píxels que es mostren en una polzada. Aquesta unitat de manifesta amb les sigles ppp (en anglès, ppi). La resolució òptima d’una se situa entre 240 ppp i 300 ppp.

Pel que fa al processament dels equips tecnològics, hem de tenir en compte que la mesura per mesurar la capacitat de procés de càlcul és el hertz (Hz). Amb els hertzs ​​mesurem la quantitat de cicles que pot complir un microprocessador durant un segon. En informàtica, aquesta unitat es tendeix a mostrar en gigahertzs ​​(GHz). Avui en dia gairebé tots els equips compten amb almenys 1,7 GHz.

El Blog de BEEP

Per Nadal, regala Hofmann! Des de 10€!!!

Un dels regals estrella per Nadal des de fa uns anys són els productes Hofmann; àlbums, pòsters, llenços, tasses... Amb marques com Kukuxumusu, Svarosky, Disney!
Aquests productes es fan des d'un programari, de fàcil instal·lació i molt intuïtiu.





Si no el teniu instal·lat, heu de seguir aquestes passes:
1. Descarregar els arxius des d'aquest enllaç.
2. Executar l'arxiu descarregat, aquest procés varia segons la potència de l'ordinador, aproximadament trigareu entre 5 i 15 minuts.
3. Us demanarà introduir un correu electrònic i un codi, el codi que heu d'escriure és 631504, amb aquest codi, quan feu la comanda la podreu rebre a casa o si preferiu, podeu enviar-ho a la nostra botiga, quan l'hàgim rebut us avisarem per SMS.
4. Gaudir de l'experiència de dissenyar un producte Hofmann, fàcil i divertit.

El nostre expert: Netway aposta per l’smartwatch.


Des de fa anys, des que em vaig comprar la meva primera PDA (una iPaq 905), el primer que faig cada matí al llevar-me és revisar el meu correu. Imagino que molt de vosaltres feu el mateix. Des de fa dos mesos, en lloc de mirar el meu telèfon intel·ligent, ho faig comprovant la meva smartWatch de Netway. Per comoditat, per facilitat i perquè sóc el responsable d’aquest producte.
Moda o indústria? Cada cop són més aquells que a través d’un rellotge o una polsera connectada al telèfon intel·ligent, es desperten als matins i reben missatges: quantes hores has dormit i, d’aquestes, quantes has aconseguit descansar realment. Els esportistes poden també conèixer el nombre de calories cremades, quant ha durat el seu entrenament o quants quilòmetres han recorregut. En ple creixement, aquests són exemples d’aplicacions directes de les tecnologies wearable.
Les característiques que faran dels smartwatch un èxit, estan encara lluny d’estar estandarditzades. Tal i com va passar en el mercat de la música amb els iPods i iTunes, en el mercat de la telefonia amb els iPhone i el mercat de les tauletes amb els iPads, sembla que fins que Apple no posi el seu producte en el mercat, no hi haurà un veritable punt de referència. Aquesta data sembla ser a partir de febrer 2015. Fins que siguin un èxit, no queda gens clar que és el que un usuari vol del seu smartwatch. El que sí que ens sembla clar, tenint en compte el nombre de projectes i de fabricants desenvolupant, és que l’usuari sembla estar desitjant tenir un ordinador que encaixi en el seu canell. I tal com va passar amb la música, mòbils i tauletes, hi haurà lloc per a la marca blanca de terminals amb serveis substitutius (Spotify, en música, i tauletes i smartphones amb el sistema operatiu Android). Tots i cadascun dels fabricants haurem de reconsiderar de forma seriosa cap a on ens dirigim. Ja s’estan posant esforços en millorar la mida del dispositiu, per fer-lo més senzill i de moda; en diferenciar productes segons si el públic és masculí o femení; en simplificar les pantalles o formes d’interactuar amb les aplicacions; i en allargar la durada de les bateries per evitar haver de carregar el dispositiu cada dia.
En aquesta aposta per l’smartWatch, Netway aspira a ser una marca apreciada pel consumidor, per les seves prestacions i per la seva competitivitat.

Diego Torrado
Responsable de marca blanca de Ticnova
Trobaràs smartwatches a la botiga online de BEEP: beep.cat

CuCu Toys! Nova botiga en línia de joguines!

CucuToys!!!
Nova botiga en línia de joguines... 

Però no qualsevol joguina! Joguines per jugar, joguines que són ecològiques, didàctiques, científiques, d'alta qualitat, duradores i de materials naturals. 

Apunta't ara a la llista de correu i aconsegueix un 7% de descompte per sempre!!!

El nostre expert: Guia per comprar una Smart TV

smart_tv2La televisió, aquesta gran invenció que va arribar a les llars en els anys 50 del segle passat, mai s’ha guanyat tan a pols com ara la qualificació de caixa tonta. El deteriorament de la qualitat de l’oferta de continguts generalista (l’oferta que no és de pagament, per entendre’ns), ha contribuït a posar de moda el terme teleporqueria. Abunden continguts d’allò més fluixets i, a més, per consumir la tele a la manera tradicional, hem de suportar eterns blocs d’anuncis. Per fugir d’aquesta dinàmica, han sorgit aquests tres últims anys les televisions intel·ligents, les Smart TV. Els continguts televisius tradicionals segueixen sent els mateixos, però amb les Smart TV podem accedir a tot un nou horitzó de continguts gràcies a la connectivitat a internet: podem consumir pel·lícules o programes sota demanda, accedir al nostre perfil de Facebook o Twitter, entretenir-nos amb els vídeos de Youtube, llegir premsa online Amb aquests nous equips, la televisió deixa de ser un aparell tonto i l’usuari cobra tot el protagonisme. En resum, gràcies a internet, el consumidor de continguts ja no està a l’espera del que li doni el canal de torn, sinó que pot decidir com passa el seu temps davant de la pantalla.
Avui dia es poden adquirir Smart TV molt complets a preus molt competitius. Però la primera pregunta que ens hem de fer a l’hora de valorar la idoneïtat de fer-nos amb una d’aquestes televisions, és si tenim connexió a internet a la nostra llar. Molt important, perquè sense internet, l’Smart TV perd bona part del seu sentit. Li podrem donar l’ús tradicional que li donem a una televisió convencional però, per a això, ja en tenim prou amb una bona tele que no sigui una Smart TV.
La següent pregunta a la qual hem de donar resposta, és si anem a aprofitar-ne tot el potencial. És a dir, anem a navegar per internet, utilitzar Apps, entrar a xarxes socials o consumir continguts en streaming? Si no ho tenim molt clar, potser no valgui la pena. Sempre serem a temps de comprar més tard un reproductor multimèdia que ens proporcioni alguna de les funcions característiques de les Smart TV. Ara , la veritat és que les televisions Smart TV són aquí per quedar-se, i que per relació qualitat-preu són una excel·lent oportunitat de millorar la nostra experiència d’oci al saló. Pensem que amb aquests nous equips passarà alguna cosa similar al que ha passat amb els mòbils, amb el pas des de la terminal convencional al telèfon intel·ligent: gairebé sense adonar-nos-en, el telèfon intel·ligent ha arribat a les mans de milions de persones, i fins i tot els més suspicaços davant els avenços tecnològics s’han apuntat al telèfon intel·ligent.
Les Smart TV són televisions amb un sistema operatiu propi (com passa amb un ordinador, un telèfon intel·ligent o una tauleta), que disposen de connectivitat (per cable o sense fil) per accedir a internet i a altres dispositius connectats a la xarxa domèstica mitjançant el protocol DLNA. Com passa amb les tauletes o smartphones, la presència d’un sistema operatiu ens garanteix que podrem emprar un gran nombre d’Apps o aplicacions (si bé no tantes com les que estan disponibles per a Mòbils). Així és com podrem accedir a xarxes socials, a jocs, etc. A destacar que algunes aplicacions de certa entitat, com Youtube, Facebook, Flickr, Vimeo o Twitter, les trobarem en tots els models de Smart TV. Sempre és bo revisar el catàleg de les aplicacions disponibles en els models que atreguin el nostre interès. A ressenyar que encara no hi ha un sistema operatiu hegemònic: cada marca sol emprar el seu propi sistema operatiu.
La connectivitat és un dels aspectes clau. De fet, aquesta característica és un element definitori de la Smart TV. Una Smart TV sense connectivitat, no és Smart. Caldrà comprovar quin tipus de connectivitat hi ha disponible. Com la televisió no sol estar al costat del router, és important que la Smart TV compti amb connectivitat Wifi integrada en el mateix equip. No ens val que l’equip sigui Wifi Ready: això vol dir que podem incorporar un adaptador Wifi per USB, que moltes vegades hem de comprar a part i que ens ocuparà de forma permanent un dels ports USB del televisor.
Així mateix, és bo que comprovem que hi hagi diverses connexions HDMI 1.4 per poder connectar, amb la millor qualitat d’imatge i so, altres dispositius, com consoles o reproductors de Blu-ray. A tenir en compte: la compatibilitat amb WiFi Direct fa possible enllaçar dispositius de forma directa, però amb un major abast i velocitat de connexió que el Bluetooth. Per a això, televisor i dispositiu han de ser compatibles WiFi Direct.
Un altre dels grans atractius de les Smart TV és el seu potencial per esdevenir un equip de videoconferència per al saló de la nostra llar. I és que un bon nombre d’aquests televisors poden emprar Skype, una aplicació d’èxit en ordinadors sobretaula i tauletes per fer trucades i videotrucades a través d’internet. Perquè li traguem el màxim profit a Skype, l’Smart TV ha de disposar de micròfon i de cambra. Així, el nostre interlocutor ens podrà escoltar i també ens podrà veure.
Si l’Smart TV encaixa amb les teves expectatives, ara és un bon moment per fer-te amb un. Ara hi ha disponibles a preus molt atractius equips d’altíssimes prestacions. Després de diversos anys d’evolució del concepte, el mercat ens ofereix televisors intel·ligents que revolucionaran la forma en què entenem el consum televisiu i l’oci al saló.

Albert Loran
Product manager a BEEP

Article original a beep.cat

Trobaràs televisors a la botiga online de BEEP
http://www.beep.es/catalogo/television__0-13-2-1

La RAM: fem memòria a l'ordinador

Autor/s: Joan Jofra
El consultor informàtic Joan Jofra ens proposa cada setmana solucions dels problemes informàtics
Avui parlarem de memòria. No de la meva, ni de la nostra, ni del 1714, sinó de la memòria que té o pot tenir el nostre ordinador. Som-hi, que avui s'ha de tenir memòria per a retenir el que us explicaré. Començarem per la que tothom ha sentit a parlar, la memòria RAM. Quan es compra un ordinador, de seguida el venedor diu la capacitat de la memòria RAM i moltes vegades segons aquesta el comprem o no. Mireu si n'és, d'important.

Què és la ram?
LA RAM és la memòria de l'ordinador (RAM o 'random access memory', 'memòria d'accés aleatori' en contraposició de la SAM o 'serial access memory', 'memòria d’accés serial', com podria ésser un casset), és el lloc a on es posen els programes i les dades del programa quan s'executa. La memòria RAM s'escriu i es llegeix molt ràpidament i s'esborra quan apaguem l'ordinador.
Quan posem en marxa l’ordinador es llegeix el programa guardat a la memòria BIOS, una memòria especial que no es pot escriure i que no s’esborra encara que apaguem l’ordinador (hi ha un procediment molt especial per a actualitzar la BIOS o fer un flash de la BIOS). El programa de la BIOS controla el procés d’arrancada, fa els tests de l’ordinador (POST o 'power on self test', 'proves automàtiques de posada en marxa'), posa en marxa tots els dispositius, carrega el 'boot loader' que és un petit programet per posar en marxa el sistema operatiu i aquest carrega el sistema operatiu a la memòria RAM i s'espera que l'usuari faci alguna cosa. Si teniu un ordinador amb més d'un sistema operatiu (Windows i GNU/Linux, per exemple), el 'boot loader' és el programet que et permet d'elegir amb quin dels sistemes operatius vols treballar.
Si volem fer un escrit, el sistema operatiu passarà el programa de Word (.exe i llibreries .dll) i el document que vulguem editar del disc dur (la memòria que no s’esborra i és més lenta) a la memòria RAM de l’ordinador. Això es fa perquè la velocitat d’accés és molt més ràpida i necessitem que el nostre ordinador vagi com més ràpid millor.
Hi ha una altra forma de memòria RAM, la VRAM, que és la memòria dedicada exclusivament al vídeo i, com podeu esperar, és dedicada a guardar el contingut del que veiem a la pantalla.
Per saber quanta RAM tenim, en un Windows aneu a la icona de sistema del panell de control; en un Mac, sota la poma seleccioneu 'Sobre aquest Mac'.

Quins tipus físics hi ha?
Ara trobem la memòria en mòduls de memòria, però fins al final dels anys 1960 la memòria RAM era feta per nuclis de ferrita (altrament dit imants). Posteriorment es van inventar els transistors i encara més recentment els circuits integrats i els xips.
Hi ha dos grans tipus de memòria, la SRAM (estàtica que es fa servir normalment per a la memòria cau o memòria de molt alta velocitat) i la DRAM (dinàmica), que ha evolucionat a SDRAM, a DDR SDRAM i a ESDRAM i que és la que es fa servir en els mòduls de memòria actuals dels ordinadors.
Els mòduls s'agrupen en SIMM ('single inline memory module', antics, per a ordinadors de 16 bits o 32 bits), DIMM (o 'dual inline memory module', per a ordinadors de sobretaula) i SO-DIMM ('small outline', per a portàtils).
La major part d’ordinadors fan servir memòria sense control de paritat (non ECC) mentre que els servidors o els ordinadors de gamma alta fan servir memòria amb correcció de paritat (ECC, error correction code) el control de paritat fa que la mateixa memòria detecti i corregeixi qualsevol error intern de la memòria.

Què passa si no tenim prou RAM?
Mai no tenim prou RAM, però imagineu que tenim un ordinador relativament antic, amb 1024 mbytes de memòria RAM (1 gigabyte). Ja fa temps que els ordinadors es venen amb 2 gigabytes, i ara són normals els de 4, 6 i 8 gigabytes.
Què passa si volem treballar amb un programa i un document que necessita més memòria de la que tenim disponible una vegada el sistema operatiu s'hagi carregat? Doncs per això es va inventar la memòria virtual. El sistema operatiu, en lloc de dir-vos que tanqueu un programa per poder posar el programa que voleu executar a la memòria, el que fa és posar una còpia del programa i les dades que no es fan servir al disc dur (swapping), esborrar-les de la RAM i carregar el nou programa i a vosaltres us farà tota la impressió que l'ordinador té una quantitat il·limitada de RAM (en els Windows són fitxers amb l’extensió SWP).
Com veieu, això és lent, la velocitat del disc dur és molt més lenta que la de la memòria, el temps d’accés de la RAM es mesura en nanosegons (50 * 10^-9) mentre que el disc dur en milisegons (5 * 10^-3) uns centenars de milers de vegades més ràpid, i és el motiu pel qual si voleu que el vostre ordinador vagi més ràpid s’aconsella ampliar la RAM, encara que aquesta ampliació no farà que l'ordinador vagi més ràpid, però us estalviarà anar amunt avall de la memòria al disc (i viceversa quan vulguem fer servir el programa o les dades que hem posat al disc per deixar memòria lliure).

Els discs sòlids o SSD-RAM
Fins ara els discs durs eren dispositius mecànics lents que guardaven la informació en forma magnètica no volàtil, és a dir, que encara que es quedin sense electricitat no es perden les dades.
Des de fa un temps han sorgit els discs sòlids que són memòries RAM i, per tant, molt més ràpides, que funcionen com un disc dur i formades per memòries Flash (similars, però més ràpides que les dels pinxos USB) que retenen la informació encara que es quedin sense energia. Com podeu esperar la memòria Flash és més lenta que no la memòria SDRAM, però tot i així molt més ràpida que un disc dur.
El problema és el cost i les capacitats: són més cars que un disc dur mecànic i, fins ara, els podem trobar fins a 512 gbytes a preus 'raonables'. Compareu els 60 dòlars d’un disc dur mecànic d’1 Tbyte respecte als 600 dòlars d’un disc SSD-RAM i, per contra del que pugui semblar, des del 2012 els preus dels SSD-RAM han anat pujant en comptes de baixar.
Espero que s'hagi entès el que acabo d'explicar. En tot cas, no hi ha res millor per a la memòria... que les cues de pansa.

Article publicat originalment a Vilaweb

Com es pot fer anar més de pressa l'ordinador?

Autor/s: Joan Jofra

El consultor informàtic Joan Jofra ens proposa cada setmana solucions dels problemes informàtics.

Anem tots curts de pressupost i no és el moment, doncs, de gastar-se calers en un canvi d’ordinador. Així que avui explicarem alguns trucs per fer anar més de pressa l'ordinador que tenim.
La més dràstica, perquè veureu un augment molt gran de la velocitat, i la més cara també, és afegir-hi un disc SSD que tingui el sistema operatiu i els programes. El temps d’arrancada de l’ordinador, no us el creureu: pensareu que no és el mateix ordinador perquè esteu concentrant els fitxers que més es fan servir (el sistema i els programes) en un dispositiu molt ràpid. Hi ha kits que, si no teniu espai com us pot passar amb un portàtil, us deixen posar-lo en el lloc del dispositiu òptic (CD o DVD).
Estem parlant de 60 o 70 euros per a capacitats de 60 GB, un preu que pot augmentar si ampliem els GB o el demanem d’encara més velocitat (per exemple, l'HyperX 3K de Kinsgton).

Augmenteu la RAM del vostre ordinador i aconseguireu que els programes que feu servir siguin sempre en memòria, que és la part més ràpida, i evitareu l’escriptura i/o lectura al disc dur.

Defragmenteu el vostre disc dur (per a usuaris Windows): trobareu una utilitat a tots els Windows que us diu com està de defragmentat.

Agafeu el vostre antvirus i feu un scan de virus, malware i spyware de l'ordinador, probablement no hi trobareu virus, perquè en cas afirmatiu ja estaríeu ben preocupats, però la quantitat de spyware i malware que hi trobareu i que eliminareu segur que us fa anar més de pressa la màquina.

Si encara feu servir l’Internet Explorer, feu-vos un favor i utilitzeu-lo per a la seva darrera feina, ben honorable: descarregar el Chrome de Google, un navegador més ràpid i amb menys errors que no l'IE.

Netegeu el vostre navegador. Si ja feu servir el Chrome, aneu a les 'tres barres horitzontals' que hi ha a dalt a la dreta, seleccioneu ‘Eines' i a sota seleccioneu 'Esborra les dades de navegació'. Els navegadors guarden gran quantitat de dades de les vostres navegacions, de les baixades d’arxius, de fitxers a la memòria cau, etc. Esborreu tot el creieu que no és necessari i el vostre navegador correrà. Alternativament o addicionalment, descarregueu el CCleaner (versions per a Mac i PC ací), que us farà la neteja no sols del Chrome sinó dels cinc principals navegadors i dels registres de Windows.

Si el vostre ordinador triga dies a posar-se en marxa, reduïu els programes que es posen en marxa arrancant l’ordinador. Segurament voldreu que l’antivirus es posi en marxa, però l’Adobe Acrobat o la barra de Google o AskJeeves no cal que arranquin d’inici. Per fer neteja, aneu al botó de Windows, feu clic a ‘executar’ i escriviu el nom del programa que voleu executar, que és ‘msconfig’. Us sortirà una finestra amb etiquetes i feu clic a ‘Inicio’, que és on surten tots els programes que es posen en marxa a l’arrancada.

Desconnexió digital. Vacances sense internet.

Com desenganxar-se del telèfon mòbil i altres tecnologies per gaudir plenament dels dies de descans.
Buscar la ruta per arribar a l’hotel a través de Google Maps. Immortalitzar la visita a una ciutat desconeguda amb la càmera del mòbil. Escoltar música a la platja connectant els auriculars al dispositiu. Són petites accions que es duen a terme sense donar-hi importància, però també són clars indicadors que desempallegar-se dels smartphones quan s’està de vacances ha esdevingut, gairebé, una utopia. “Els telèfons mòbils s’han convertit en eines indispensables per a la nostra vida. Ja no només els fem servir per a la feina, sinó que ara es combinen les aplicacions laborals amb les d’oci i de benestar en un mateix aparell que portem a tot arreu”, explica a l’ARA el psicòleg Manuel Armanyones, que també dirigeix el màster en psicologia 2.0, salut i qualitat de vida de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
I és que, quan arriben les vacances, aparcar la vida professional durant uns dies resulta més complicat si constantment es reben correus electrònics, trucades i missatges al telèfon mòbil. Per aconseguir una desconnexió digital eficaç durant l’estiu, cal preparar-la abans. Armanyones aconsella “fer una bona planificació de la feina i tenir-ho tot lligat a l’hora de marxar”, ja que si queda alguna tasca pendent “resulta impossible deixar-hi de pensar durant les vacances”. També és important avisar els companys de feina i els clients, perquè no es trobin amb la frustració de no localitzar-nos.
Dues opcions que recomana Armanyones són redireccionar el correu electrònic a l’adreça d’algú de l’empresa que treballi mentre s’està fora o bé activar un missatge automàtic que informi de l’absència professional durant uns dies. Utilitzant aquestes fórmules, es redueix la necessitat de consultar sovint el telèfon per comprovar la safata d’entrada.

El correu, una vegada al dia
“Marxo d’acampada una setmana i, malgrat que procuro tenir la major part de la feina acabada, sé que acabaré consultant el correu”, confessa Eduard Balaguer, que és músic i treballa com a gestor cultural. Balaguer considera que “el problema principal del mòbil és que el portes a sobre, de manera que és ben fàcil mirar immediatament tot el que t’arriba”. Per això, durant els dies que té lliures, s’ha proposat deixar el telèfon a la tenda i només consultar-lo una estona al matí.
Precisament, aquesta és una de les estratègies que proposa el professor de comunicació digital de la Universitat a Distància de Madrid (Udima) Antonio Rodríguez. “Cal evitar llegir els correus electrònics cada cinc minuts”, emfatitza. Tant ell com Armanyones són partidaris d’una desconnexió gradual. És a dir, tots dos proposen reduir progressivament els moments que es consulta l’aparell i mantenir, així, una espècie de “dieta digital” que ha d’adaptar-se a la situació personal de cadascú. En aquest sentit, Rodríguez precisa que “les vacances són per gaudir del temps lliure i trencar amb la rutina del dia a dia”, dos reptes que resulten complicats d’assolir si es porta el telèfon mòbil sempre al damunt.

Viatjar a llocs sense cobertura
Però posar-se un mateix els límits és difícil i poca gent és capaç de renunciar a la connexió de dades voluntàriament. Per això viatjar a altres països o escollir indrets amb poca cobertura per passar-hi l’estiu afavoreixen la desconnexió digital. Eduard Balaguer, per exemple, és conscient que marxa a un lloc on no podrà carregar la bateria del telèfon, però reconeix que això no el preocupa, més aviat al contrari. “L’engegaré només per comprovar que no hagi passat alguna cosa important, però tenir la bateria limitada m’ajudarà a no consultar-lo tota l’estona”, diu. De fet, Miquel Baco, que és responsable d’una immobiliària, experimenta un alleujament similar quan passa les vacances a fora del país i només pot connectar-se a través de les xarxes wifi. “Com que sempre marxem tota la família, no em preocupa estar desconnectat perquè sé que no em trucaran dient que hi ha hagut una urgència”, especifica. D’aquesta manera, Baco opta per connectar-se només amb la xarxa de l’hotel. És en aquells moments quan aprofita per contestar els correus electrònics.
En el seu cas, però, ell és víctima d’una dicotomia. Malgrat que acostuma a marxar de vacances a l’agost, quan hi ha poca feina, reconeix que el preocupa una qüestió: “Com que sóc autònom, qualsevol client és molt valuós i no puc córrer el risc de perdre’l”. Això l’empeny a no desconnectar mai del tot de la feina i a respondre a cada client personalment, encara que estigui de viatge. Laia Arnau, que treballa en diverses clíniques de salut com a fisioterapeuta, està en una situació semblant. Ella utilitza el telèfon per comunicar-se amb els pacients, gestionar la seva agenda i cancel·lar visites, tot a través del WhatsApp. Quan s’agafa vacances posa en silenci l’aparell, però és conscient que l’ha de consultar de tant en tant per si hi ha alguna urgència que la reclami.
“Sembla que mai acabis de treballar, perquè quan no ets a la feina també has d’estar pendent del telèfon i respondre als missatges que t’arriben”, diu. Tot i això, reconeix que “en general, els clients que saben que estàs de vacances ho respecten” i que “prioritzar els casos més importants és la clau” per no estar pendent constantment del mòbil i poder aprofitar amb calma els dies de descans.

Tornar al paper
“L’estiu és moment de fer reviure velles tradicions, com ara enviar postals, per desvincular-se així de les noves tecnologies”, aconsella Antonio Rodríguez des de la Udima. Rodríguez també reconeix que “cada vegada hi ha més professions vinculades a internet i, per tant, cada vegada costa més desconnectar del món virtual”. Per això una altra de les recomanacions que llança és llegir, preferiblement en paper, tots els llibres i articles que han quedat posposats per falta de temps. “Abans de marxar de viatge, m’imprimeixo els textos que he anat marcant a través del mòbil”, explica Laia Arnau, que assegura que així pot posar-se al dia de tot allò que no ha tingut temps de llegir durant l’any. Ara bé, el consell per excel·lència de cara a les vacances és evitar observar el món a través d’una pantalla. Manuel Armanyones posa l’exemple d’un concert en què la majoria dels espectadors graven vídeos dels artistes. “La imatge és de mala qualitat i no se senten bé. Quina gràcia té veure l’espectacle a través del mòbil?”, es pregunta.
Per això el psicòleg emfatitza en la importància de disfrutar al màxim de cada moment sense la necessitat de fer-ho tot públic a les xarxes socials. “No és negatiu penjar una foto al Facebook, però cal ser conscient que les coses existeixen encara que no s’hagin fet públiques a internet”, recorda. Més enllà dels efectes immediats d’aquesta depuració tecnològica, també hi ha conseqüències positives a llarg termini. Segons Antonio Rodríguez, limitar l’ús de les noves tecnologies “allibera la ment i permet tornar a la feina amb més ganes i energia”.

Quan la dependència esdevé addicció 
“Quan l’empresa t’ofereix un mòbil, t’està donant un regal enverinat”, diu el director de Projecte Home a Catalunya, Oriol Esculies. Ell és psicòleg i està al capdavant d’aquesta ONG dedicada a tractar i prevenir addiccions. Esculies explica que la majoria de casos sobre noves tecnologies són d’adolescents. “Ells vénen perquè els pares han detectat l’addicció. En canvi, en el cas dels adults és molt més complicat que surtin a la llum, perquè no hi ha una supervisió”, exposa.
Tenint en compte aquesta problemàtica, Esculies considera que l’empresa hauria de ser capaç d’identificar si els seus treballadors duen a terme conductes addictives amb les noves tecnologies i, en paral·lel, instaurar pautes saludables. “Una vegada s’ha acabat de treballar, el mòbil s’hauria de limitar a la mínima expressió”, afirma. El director de Projecte Home detalla que consultar compulsivament el telèfon, respondre amb agressivitat i renunciar a activitats diàries són símptomes d’addicció. Segons Esculies, “aquesta conducta no es duu a terme per plaer sinó per deixar de sentir malestar i reduir l’ansietat que et provoca no fer-ho”. El responsable de l’ONG a Catalunya precisa que el nombre de casos afectats per aquest tipus d’addicció no supera el 5% i que la majoria són joves. Segons Esculies, “ells representen la punta de l’iceberg” d’una problemàtica que, a poc a poc, es fa visible.

Consells de seguretat
Qui més qui menys, són moltes les persones que pengen fotografies a les xarxes o informen públicament de les seves vacances a través d’internet. “Les xarxes socials són per compartir moments, però hem de tenir en compte que el que publiquem pot arribar a tot arreu”, destaca Josep Arenas, de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra. Per això, abans i durant les vacances, és important prendre algunes precaucions. 

Comprovar la privacitat i les fotos
Abans de marxar, Arenas aconsella revisar la privacitat dels perfils a les xarxes i assegurar-se que és la més alta possible, ja que, a vegades, la política de privacitat canvia sense avisar els usuaris. També recomana comprovar que a les fotografies publicades no surten objectes valuosos com ara televisors, ordinadors, aparells tecnològics i electrodomèstics cars.

No fer difusió de les dates
Ja sigui mitjançant les xarxes socials o bé per altres canals, és important no fer públiques les dates en què l’habitatge queda buit. “Encara que tinguem la privacitat ben configurada, els lladres professionals disposen de mecanismes per accedir als continguts”, explica Arenas. També subratlla que la informació es pot filtrar per “amistats que hem acceptat però no coneixem en persona” o altres que “tenen una privacitat poc restrictiva i que, si interactuen amb nosaltres, aquesta informació passa a ser pública”. 

Pactar una política de seguretat comuna
Accentuar al màxim les mesures de seguretat perd tota l’eficàcia si la família o els amics amb qui compartim les vacances no ho fan. Per això, Arenas recomana consensuar una política de seguretat comuna i acordar quina informació es farà pública a internet, com també demanar que no ens etiquetin quan ells introdueixin continguts a les xarxes.

Desactivar totes les localitzacions
Per evitar que els lladres puguin saber on ets, cal desactivar les geolocalitzacions tant dels perfils de les xarxes socials com de les fotografies. A banda de les xarxes més habituals com ara el Facebook, el Twitter i l’Instagram, Arenas alerta els usuaris de Foursquare que inhabilitin la seva ubicació. Aquesta aplicació es basa a marcar els llocs que es visiten per recomanar-los després i, per això, constantment està buscant la localització de l’aparell.

Restringir les fotos i comentaris
“Val la pena guardar totes les fotografies i publicar-les una vegada has tornat”, aconsella Arenas. Així, l’agent apunta que no es fa explícit que l’habitatge ha quedat buit fins que el viatge ha acabat i ja no suposa cap problema de seguretat. També recomana “pensar abans de publicar comentaris” si es fa ús de les xarxes socials. Arenas aconsella que, a l’hora d’escriure missatges públics, no es faci referència a les vacances ni s’expliqui si s’està de viatge.